Trio Reus-Oliu

Descripció

El trio de corda Reus-Oliu ens ofereix un concert dedicat a tres períodes musicals: Classicisme, Romanticisme i el s.XX. Diferenciem una primera part dedicada a dos trios que formen part del gran repertori clàssic d’aquesta formació, Schubert i Beethoven i una segona part impactant on trobem el trio de corda d'Alfred Schnittke.

Iniciem aquest viatge amb el trio de Schubert en si bemoll major D.471. Schubert el va començar a compondre el setembre 1816 quan just tenia 20 anys.

Trio inacabat d’un sol moviment que se situa en un estadi de recerca d’un llenguatge personal dins el gènere de la música de cambra. Viu, líric i amb una tendència a l’expressió dramàtica.

Seguim amb el trio op. 9 núm. 3 de L. van Beethoven en la tonalitat de do menor. Escrit dins l’època de joventut, un Beethoven més clàssic a on ja es pot entreveure la transició cap a un nou llenguatge. Aquest trio marcat per un aire ombrívol de sentiment patidor és l’última obra dedicada a aquesta formació.

Aquest últim compost per Alfred Schnittke fou compost el 1985, encàrrec per celebrar el centenari d'Alban Berg. Schnittke s'endinsa més en l'esfera d'un llenguatge musical en què tots els elements estilístics es combinen en un sol tot homogeni. Theodor Adorno digué: "tota la seva obra es va dirigir a... remodelar la música com una metàfora de la desaparició... la música per dir adeu a la vida". Aquest trio de cordes mostra l'abrasadora influència del difunt Xostakovitx, però també la profunda absorció de Schnittke amb els mestres vienesos, especialment Mahler i el difunt Schubert.

Fitxa Artística

Cati Reus - Violí
Mariona Oliu - Viola
Daniel Oliu - Violoncel