IRÈNIA LÓPEZ, GLÒRIA EXPÓSITO i LAURA MIRAS

Descripció

Flauta

Irenia López va començar els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música Can Roig i Torres, amb Isabel Souto com a professora de flauta travessera. Al 2020, comença el doble grau en Pedagogia i Interpretació en flauta travessera al Conservatori Superior Liceu, amb el professor Christian Farroni. Ha format part de diverses agrupacions de cambra com el Quartet Nigul, amb qui va realitzar diversos concerts entre el 2022 i el 2024. Actualment, forma part d’orquestres com la JOSB (Jove Orquestra Simfònica de Barcelona) i la JOIC (Jove Orquestra Intercomarcal).

Les obres que es presenten en aquest concert son tres peces representatives dins el repertori de la flauta travessera dels segles XIX i XX. Image, de Eugène Bozza, és una peça per flauta sola que convida al públic a deixar volar la seva imaginació per descobrir diferents escenaris i paissatges sonors que es generen gràcies a les melodies i els contrastos de la flauta. La segueix la Ballade Op. 288 de Carl Reinecke, que serà interpretada amb piano, una obra d’estil romàntic on la flauta i el piano dialoguen creant una narració musical molt expressiva. Finalment, es tancarà aquesta part del concert amb la Fantaisie brillante sur ‘Carmen’, de François Borne, una obra composada arrel dels temes i les melodies més conegudes de la ópera de Carmen que exposa el virtuosisme de la flauta.

Violoncel i piano

Originalment compostes per a violí, les 3 Peces per a violoncel i piano, Op. 40 d'Amy Beach van ser adaptades per a violoncel el 1903 per la mateixa compositora. La Captive destaca per la seva expressivitat melancòlica, Berceuse és una peça delicada amb caràcter de cançó de bressol i Mazurka aporta una energia rítmica inspirada en la dansa polonesa, mostrant la capacitat de Beach per combinar lirisme i tècnica en un llenguatge romàntic. Les 3 Romances, Op. 22 de Clara Schumann van ser compostes el 1853 i dedicades al violinista Joseph Joachim. Tot i ser originalment compostes per a violí, aquestes peces han estat adaptades per a diversos instruments, inclòs el violoncel. Presenten Andante molto amb una melodia lírica amb influències gitanes; Allegretto, com una peça animada amb contrastos dinàmics, i Leidenschaftlich schnell, destacant per la seva passió i complexitat tècnica, essent una mostra de la maduresa compositiva de Clara Schumann. Mostrant la diversitat i riquesa del folklore espanyol a través d'una combinació de melodia i harmonia, Manuel de Falla compon el 1914, la Suite popular española, la versió instrumental de les Siete Canciones Populares Españolas per a veu i piano. Aquestes cançons tradicionals espanyoles reflecteixen diferents regions i estils: El paño moruno (Múrcia), Nana (cançó de bressol), Canción (cançó popular), Polo (cante flamenc), Asturiana (Astúries) i Jota (Aragó).

Fitxa Artística

Irenia López-Flauta

Gloria Expósito-Violoncel

Laura Miras-Piano